T E A T R E
T E A T R E
Embedded Files
Ligeros de equipaje
Ligeros de equipaje
En 1939 quasi mig milió de persones van creuar a través dels Pirineus la frontera francesa. En aquell èxode hi havia restes de l'exèrcit republicà, però també població civil, moltes dones i xiquets. La majoria anaven a peu. Els camins estaven col·lapsats. 30.000 persones al dia travessant la frontera. El sud de França no es va preparar per a una “invasió” d'aqueix calibre. Ni ho esperaven, ni van ser capaços de preveure-ho. En aquell moment, vivien en el sud de França 250.000 persones. Els espanyols van ser despullats de tot a la frontera. Molts no van tornar mai. Alguns van morir de fred, uns altres pels bombardejos o en els camps de concentració francesos. "Lleugers d'equipatge" pretén, amb una història de ficció creada amb multitud de cròniques i testimoniatges reals recuperar la vertadera història de centenars de milers de persones. Una història quasi oblidada, perduda en el temps.
La invasión de los bárbaros
La invasión de los bárbaros
1939. Torres de Serrans, València. Una conservadora del Museu del Prado és interrogada per un tinent franquista sobre un dels quadres que es van traslladar a aquesta ciutat durant la guerra.
2009. Una dona acudeix a l'ajuntament d'un xicotet poble de València a entrevistar-se amb l'alcalde, per a parlar sobre un assumpte relacionat amb la nova Llei de Memòria Històrica.
Dos moments de la Història del nostre país, en un únic espai que traspassa la temporalitat i que ens fa reflexionar sobre el nostre passat i sobre el nostre present. Un quadre. Dues èpoques. Quatre ànimes traspassades per la història.
2009. Una dona acudeix a l'ajuntament d'un xicotet poble de València a entrevistar-se amb l'alcalde, per a parlar sobre un assumpte relacionat amb la nova Llei de Memòria Històrica.
Dos moments de la Història del nostre país, en un únic espai que traspassa la temporalitat i que ens fa reflexionar sobre el nostre passat i sobre el nostre present. Un quadre. Dues èpoques. Quatre ànimes traspassades per la història.
La carta
La carta
A partir d'una carta manuscrita autèntica, escrita per un condemnat poques hores abans de morir afusellat, naix aquest relat dur i real que busca reflexionar sobre un tema que 80 anys després encara no ha sigut superat. Amb la Memòria Històrica com a eix, aquesta obra parla de la vida d'una família des de la proclamació de la República fins a 1941, dins de la foscor del franquisme i any en què afusellen al condemnat, víctima de delacions i gelosia dels feixistes del poble.
Presas
Presas
En una presó de dones en la postguerra espanyola es donarà un indult celebrant el jubileu de San Perpetu. Aquesta gràcia només es concedeix una vegada cada 10 anys i és l'única oportunitat que tenen les recluses per a escapar del forat carcerari en el qual són maltractades, humiliades i utilitzades per als treballs més menyspreables. Les preses es posicionen per a aconseguir la seua anhelada llibertat en una Espanya en la qual ningú era lliure.
Carafur i La Baranda presenten “PRESAS" de Verónica Fernández i Ignacio del Moral.
Carafur i La Baranda presenten “PRESAS" de Verónica Fernández i Ignacio del Moral.
Trilogia "Ni noche ni niebla"
Trilogia "Ni noche ni niebla"
María la Jabalina
María la Jabalina
Espectacle creat a partir de la vida d'aquesta jove nascuda en Port de Sagunt a través dels documents i testimoniatges històrics que permeten rastrejar la seua vida, units a poemes de grans autors com César Vallejo, Rafael Alberti o la pròpia Paca Aguirre, que ens revelen un periple vital propi dels personatges tràgics. La història d'aquesta valenciana que amb 19 anys va al front de Terol i que va ser la primera dona ferida en 1936 i l'última afusellada pel franquisme juntament amb cinc homes en el paretó del cementeri de Paterna en 1942. Després de més d'un centenar de representacions a Espanya i l'Argentina, María La Jabalina continua sent molt sol·licitada per teatres i associacions cíviques per l'interès biogràfic que desperta el seu protagonista.
Encendidas
Encendidas
Recorre la vida i obra de la poeta Paca Aguirre, Premi Nacional de Poesia 2011 i Premi Nacional de les Lletres 2018, a través de la paraula i la música, representada per la guitarra del mestre José María Gallardo del Rei i la veu flamenca de Paco del Pou, que va obtindre el prestigiós Llum Miner en el Festival Internacional del Cante de les Minas. Lola López, actriu i amiga personal de la poeta, ha realitzat la dramatúrgia de l'obra a partir de la inacabable obra de Paca. Una obra que conjumina la poesia, la música i les imatges de tota una vida, dissenyades per la filla d'Aguirre i també poeta, Guadalupe Grande, i recollides en l'audiovisual que es mostra en escena, juntament amb els quadres del seu pare, el pintor Lorenzo Aguirre, a qui el franquisme va matar a garrot vil.
L'obra que completarà la trilogIa serà AMANDO ÁGUEDA, una obra basada també en personatges reals en la qual Lola López continua treballant i espera poder estrenar pronte.
Los que comen tierra
Los que comen tierra
Un ribàs de pedra seca.Un ribàs de pedra seca que està en un camí.Un camí que podria ser qualsevol.Un dels nostres camins.Un camí nostre.Una de les nostres històries.La nostra història.LOS QUE COMEN TIERRA sorgeix de l'experiència de les visites de la seua directora, Mafalda Bellido, durant alguns mesos, en l'obertura de les fosses del franquisme del Cementeri de Paterna. Aquesta obra es va escriure i va ser becada per l'Institut Valencià de Cultura dins del I Laboratori d'Escriptura Ínsula Dramataria Josep Luis Sirera. D'aquesta obra es va realitzar una lectura dramatitzada en la Fundació SGAE de València.
El text íntegre està publicat per l'Institut Valencià de Cultura i es pot adquirir en aquest enllaç.
El text íntegre està publicat per l'Institut Valencià de Cultura i es pot adquirir en aquest enllaç.
Las madres presas
Las madres presas
Monóleg teatral que rescata una història real de dues mares durant la postguerra. . La història comença en Jaén, quan Josefa, militant del PCE i mare de set fills és empresonada per ajudar a la guerrilla (maquis). Aurora, vídua i mare de 8 fills pateix la mateixa pena per ser la dona d’un guerriller. Totes dues són empresonades en la mateixa cel.la i aleshores establiran una sòlida amistat. Quinze fills es van quedar abandonats a la seua sort, però les dues mares decidiren unir tots els fills en única família per a lluitar contra la misèria. Després de sortir de la presó, van emigrar a València a la recerca d’unes oportunitats que la repressió franquista els va negar pràcticament fins el final del règim. Va ser estrenat en el festival Cabanyal Íntim 2016
Dones Lliures (La Voz Ahogada)
Dones Lliures (La Voz Ahogada)
Projecte escènic que combina el teatre i la memòria històrica mitjançant els testimonis de dones que creixeren durant el franquisme.
Page updated
Report abuse