Pepe Buenaventura Durruti relata les aventures de l'home que va viure i va morir revolucionari. Ideant i suposant les peripècies que envolten la seva realitat biogràfica amb respecte als fets, però també amb sentit de l'humor. Mostrant la naturalesa de la persona tal com la imaginen els autors; senzilla, afable i simpàtica. Ocupant-se de l'individu i deixant de costat a la icona. Durruti va representar i representa abans de res la coherència vital de la idea llibertària, posant en pràctica els principis pregonats en primera persona, menyspreant qualsevol profit personal en favor de l'interès comú de la revolució. Per la seva manera d'actuar i el seu carisma, moltes persones veien en ell un exemple en el qual fixar-se. Després de la seva mort, la seva personalitat va ser transcendida gairebé a llegenda, enaltida per amics i utilitzada per enemics. No precisa la seva semblança de cap mitificació, potser era justificada en plena contesa, o no. Però, més de vuitanta després, continuar en aquesta obstinació resultaria un insult a la seva memòria, que d'altra banda sosté per si sola una vida compromesa, despresa i intrèpida, sense necessitat d'adorns mitòmans.